Sempre he estat un gran somiador, tant de nits com de dies. Recordo, quan era petit, que somiava molt i, a més a més, acostumava a recordar els somnis amb un gran luxe de detalls. Ara, que tinc més edat, cada vegada recordo menys els somnis. De fet, gairebé mai els recordo i, si sóc capaç de recordar el què he somiat, se’m borra ràpidament de la memòria. Tant que la majoria de dies no tinc ni temps d’explicar-ho. La setmana passada, però, vaig tenir un somni que recordo perfectament. I, a més a més i per encara més inri, resulta que aquest somni ja l’havia tingut alguna altra vegada. Si us sembla bé us l’explico i mireu de dir-me que significa, perquè, la veritat, és que estic bastant preocupat.
Continue reading ‘El somni cadavèric’
Continua de Crònica de Guerra 5
19:02h: Els informatius de TV3 confirmen la noticia: Angela Merkel acaba de ser assassinada per un franctirador. No hi ha més noticies…
19:05h: Interessant gir de guió, tot i que no sabem quines repercussions pot tenir això a nivell mundial. Què passarà amb Alemanya? I Holanda? I Àustria?
19:06h: Ens estem emmerdant per moments…
…
Continue reading ‘Crònica de Guerra 6′
S’acosten les eleccions. Suposo que ja us hi heu fixat, més que re perquè tots els carrers estan engalanats, per la tele es bombardegen més mentides de les que són habituals i perquè és impossible passejar, a les ciutats principalment, sense que t’atossiguin amb centenars de paperetes, pins, xapes i adhesius. És la campanya electoral! Jo, sense saber ben re de política, m’atreveixo a fer una lectura dels diferents eslògans dels partits i del cap de llista de cada un. Recordeu, és només la meva opinió! Res més!
Continue reading ‘Eleccions 2010′
No sé com m’ho faig, però tinc l’habilitat d’encendre el públic de mala manera amb poques paraules. No sé si això és un do o un problema, però mai acabo de treure’n l’aigua clara. Ahir un simple comentari al facebook va propiciar un riu de comentaris (alguns clarament violents) contra la meva persona i sobretot la meva opinió. És per això que avui, ara, em disposo a aclarir dubtes amb una entrada que, de bon segur, tornarà a ser polèmica. I comencem llençant la pregunta que tot ho va emmerdar: The Beatles o Rolling Stones?
Continue reading ‘Beatles Vs Rollings’
Sempre m’ha agradat viatjar. Visitar nous països, relacionar-me amb gent que no entenc, explorar zones inaccessibles i verges, caminar dies i dies, suar com un lladre carretejant sarrons plens a vessar, canviar divises, comprar objectes absurds i inútils… A qui vull enganyar! No m’agrada ni m’agradarà mai. Sempre he dit que quan viatjo m’agrada anar a països d’un nivell similar o superior al meu. Però aquest avui no és el tema, sinó un afer que em va succeir fent la ruta dels castells del Loira francès, fa prop de dos anys.
Continue reading ‘El geni’
La carretera de l’Arrabassada té unes vistes magnifiques sobre Barcelona. A l’època en què estudiava a la Universitat Autònoma, alguns dels que teníem cotxe solíem agafar aquesta carretera per fer drecera, defugir les autopistes que sempre he odiat no sé ben bé perquè i poder recordar els revolts de les carreterotes de casa, que en definitiva són les úniques que t’ensenyen a conduir com cal.
Continue reading ‘Lorentz cagant hòsties’
Quant un s’asseu al sofà i deixa anar un lleu sospir de cansament que trenca el silenci sepulcral que en aquell moment estava habitant en la immensitat d’aquella minúscula habitació que, en aquell instant a tu et va semblar tan ridícula la idea que t’acabava de passar pel cap, vas decidir que ja era hora de canviar.
Continue reading ‘La Porta’
No n’era conscient fins que he entrat a l’admin del blog, així que la sorpresa ha estat majúscula quan he vist que portava la barbaritat de 99 entrades. O el què és el mateix: 99 publicacions al bloc. Per tant (redoblament de tambors si us plau) aquesta és la entrada número 100! Cent! O tal com dirien els romans: C a seques. Estic content perquè he aconseguit aquesta xifra bastant abans de que el bloc complís un any (13 de gener) i també perquè, gràcies a Déu, les visites han anat clarament en augment. Ara, després del salt, us deixo unes quantes dades del blog en la que serà l’entrada més diferent de totes (i de moment la més especial)
Continue reading ‘Cent 100!’
Abans de començar amb aquest article d’opinió, que de ben segur tornarà a fer que la gent em critiqui, m’agradaria deixar clar que no em considero una persona religiosa. O sigui, sobre el paper sóc catòlic, he estat batejat, he fet la comunió i la confirmació i està per veure que no em casi per l’església i, en cas de que ho faci, només em faltarà l’enterrament per tenir el pack complert. Però, tot i tenir tots els sants sagraments, em considero una persona atea que no va a missa i que no té cap interès en anar-hi. És per això que vull exposar-vos el meu punt de vista de la visita del Papa a la ciutat de Barcelona aquest cap de setmana.
Continue reading ‘El Papa’
Els que m’heu anat llegint aquest últim (gairebé) any sabreu, perfectament, que sento un odi visceral, irracional i segurament il·lògic vers els insectes. No tots els insectes em fan fàstic, però més d’un 90% estic convençut que sí. I si tenim en compte que és la classe d’animal més estesa del món doncs està clar que tinc un problema. Després de parlar-ne molt, ara, per fi, crec que puc escriure el meu afer amb el miriàpode sense por de que es repeteixi. He canviat de pis, ha passat més d’un any i em començo a sentir segur; així que… anem al gra!
Continue reading ‘El miriàpode’
Comentaris