A continuació us deixo l’entrevista que m’han fet els del diari setmanal El Ripollès. D’aquesta manera em podreu conèixer una mica més i, si és el cas, tenir-me encara més ràbia. Vinga doncs!
Monthly Archive for Octubre, 2010
A la casa número 17, del carrer E Jefferson, del petit poble de Linn, de l’estat de Missouri, del gran país americà, va passar un afer que ara, anys més tard, encara no té una explicació lògica. Els científics hi veuen una rara malaltia, els ateus una depressió de cavall i els religiosos una possessió. Fos el que fos, la jove Kate McCullin va morir sense una explicació raonable. Us contaré el què va passar.
Continue reading ‘L’Exorcisme’
El primer americà viu que vaig veure a la meva vida es deia Larry Metayer, era de North Carolina i havia vingut a Espanya des dels Estats Units per muntar contínues Platt Saco Lowell a la Preparación Textil SA l’ estiu del mil nou-cents seixanta-quatre.
Continua de Crònica de Guerra 4
14:16h: Tropes franceses es dirigeixen cap a la frontera Est del país gal. L’exercit espanyol es comença a mobilitzar. Bèlgica ja tremola.
14:20: Alemanya ha conquerit Holanda amb poc més de mitja hora. Hi ha masses fronts oberts i això comença a fer una pudor a Tercera Guerra Mundial que no s’aguanta per enlloc.
14:22h: Estic cagat, la cosa no pot anar pitjor…
…
Jo i en Josep Maria tenim una tradició sagrada que sempre, cada any, plogui o faci sol, hem de complir: anar a buscar bolets. El problema és que només hi anem un cop l’any i, com ja suposareu, no en tenim ni puta idea. No sabem que necessiten el bolets, ni on creixen, ni quant, ni si els agrada el sol o prefereixen l’ombra. Re, no sabem ben re. Però això no treu que cada any, algun cap de setmana d’octubre, ens embarquem en l’aventura dels caçadors de bolets. Aquest cap de setmana passat, com no podia ser d’altre manera, va tocar anar a buscar bolets.
Ja he explicat repetides vegades, aquí al blog, en directe o per la radio, els meus problemes constants i persistents amb la panxa. O dit d’una altra manera: que sempre tinc mal de panxa. Recordo, de fet, un parell d’articles relacionats aquí al blog amanits amb unes quantes mentides, com faig habitualment. El cas és que el meu mal de panxa crònic pot deixar de ser-ho en les pròximes setmanes. Encara no heu deduït la relació entre el títol i el què us vull dir? Doncs passeu que us ho explicaré…
La Tanya i en Seriozha eren una parella molt maca. Vivien tranquil·lament a la Unió Soviètica i no els preocupaven els problemes que succeïen més enllà de les seves fronteres. En Seriozha havia hagut de deixar l’exèrcit, combatent a les portes de Polònia, per culpa d’una ferida mal curada a la cama, i ara ajudava l’administració de la siderúrgia militar; i la Tanya treballava en una impremta i gestava el seu primer fill, en Seriozha si havia de ser nen i la Lena si havia de ser nena. Tot anava rodat i perfecte aquell feliç 1941 a Leningrad
Quan l’Ester, la Mireia i la Núria van sortir de festa, aquell dijous fred i hostil d’octubre, no sospitaven que les seves vides estaven a punt de canviar per sempre.
Ja fa temps, també en aquest bloc, us vaig explicar els meus problemes gastrointestinals. Uns problemes que em permeten fer vida normal, però que m’emprenyen pràcticament a diari i em fan sentir realment incòmode. Descartada l’opció de que m’estigués nasquen un llimoner a la panxa, i després de consultar amb un bon metge (bo perquè cobra fort), vam decidir que el millor seria fer-me un anàlisi de sang. Amb aquest anàlisis, i amb l’ajuda d’un nou experiment que valora la tolerància del cos a diferents aliments, podríem saber a quins aliments he d’evitar per abandonar, d’una puta vegada, el mal de panxa.
Abans d’entrar en matèria, i per si algú s’ho pregunta o bé no se n’ha informat, he perdut. O no he guanyat, dieu el què preferiu. Però, tot i tenir molt clar que no guanyaria, vaig decidir anar a la gala d’entrega de Premis Blocs, celebrada al Tecnocampus de Mataró, per veure què s’hi remenava. I aquí estan les meves impressions.
Comentaris