Sempre he sentit una gran devoció pels països. Però no per cap en concret, sinó pel terme país en general. Els estats, les guerres, les colònies, els imperis, els poders… La història més recent de la humanitat està lligada, irremeiablement, a la formació, dissolució i expansió dels països (alguns més que d’altres, tot sigui dit). Suposo que és per això que la geografia sempre m’ha encantat. Com que aprendre’s tots els països és una feina pràcticament impossible (pràcticament) us deixo amb un curiós vídeo (més vell que el cagar) que us servirà d’ajuda per aprendre tots el noms dels països del globus. Curiós, molt curiós.
Ja començo a estar una mica fins els pebrots de la crisi que mai s’scaba i que, cada dia que passa, ens diuen que el pitjor encara està per arribar. Fa dos anys que el pitjor està per arribar! Em sembla que em fet pasqua abans de ram… El cas és que ja he trobat la solució per sortir d’aquesta crisi que no ens deixa ni respirar i que afecta a qualsevol cosa de la nostra vida quotidiana. Fa falta una bona guerra… Continue reading ‘Una bona guerra’
Jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, un petit poble dels Pirineus catalans on, fins fa pocs anys, no es celebrava la diada de Sant Joan. O sigui, si que es celebrava però no amb fogueres, sopars populars ni petards. Aquestes activitats les guardàvem pel dia de Sant Isidre que, no sé com, ha anat desapareguen de les nostres vides i ara, sense saber molt bé perquè, celebrem Sant Joan amb gran frenesia i il·lusió. Com que no tinc històries d’aquest dia us n’explicaré una del dia de Sant Isidre que, pel cas, ve a ser el mateix. Continue reading ‘Sant Joan’
Els que em coneixen, que segons el Facebook cada dia són més i segons el Twitter menys, saben perfectament que no estic d’acord amb pràcticament re. És un defecte que he tingut tota la vida i, ara, crec que ja és massa tard per posar-hi remei; per tant, i a no ser que molesti molt a algú (i potser ni així), seguiré queixant-me per tot el que cregui que m’he de queixar. I avui, per seguir amb aquesta llista de queixes amb què s’està convertint aquest blog, m’agradaria parlar dels avions.
Qui digui que no ha vist mai porno, menteix. Així de clar. De fet, només fa falta quedar-se despert fins una mica tard a la nit per veure grans espectacles sexuals. I no estic parlant, precisament, de cadenes petites sense audiència. No, res d’això…
El cas és que, navegant per Internet, he trobat un vídeo genial de porno encobert. Com que la meva pàgina pretén ser apta per tots el públics us he de dir que podeu mirar el vídeo tranquil·lament i sense cap mena de perill. Les ments més perverses ja entendran el que hagin d’entendre. A veure que us sembla!
Per cert, no us oblideu que podeu votar-me com a millor blog personal català. Us deixo el Link per si voleu fer-ho (que no us obligo, però si que us ho recomano…). Link
Navegant per Internet he trobat un vídeo molt… molt… relaxant? No sabria exactament com descriure’l, però us asseguro que és bo. Es tracta del segon aquari més gran del món, situat a Okinawa, Japó. La peixera en qüestió representa el mar de Kuroshio que, pel què he trobat, és un dels mars del japó. És realment espectacular, res a veure amb a peixateria que tenim a Barcelona i que n’hi diem aquari. He dit que era el segon més gran del món, però no en tinc ni idea de quin és el més gran, així que no cal que ho pregunteu. I ara us deixo amb el vídeo!
Jo, com a bon Forrest Gump que sóc, no sé massa de gairebé re, però, tot i això, m’atreveixo amb tots els temes. Que potser les dic de l’alçada d’un campanar? No ho nego, però com a mínim sempre intento donar el meu punt de vista. No com aquells impresentables que callen com uns putes quan es parla d’alguna cosa que no els hi agrada o simplement no en saben. Si alguna cosa he après, en la meva curta vida, és que s’ha d’opinar de tot. De fet, és molt probable que a vegades, al no saber re d’un tema, t’inventis els arguments i llavors, sorprenentment, els que t’escolten ho afirmen amb el cap i et corroboren la idea. Jeje… Colla d’hipòcrites! Avui, doncs, us vull parlar d’un tema del que no en tinc la més mínima idea, però que defensaré com un lleó si fa falta: La Justícia.
Ja sabeu, els que em coneixeu, que sento un gran respecte i admiració per tot el que tingui a veure amb el gran imperi (ara ja no) Rus. Tot, absolutament tot, ho fan diferent. No diré si millor o pitjor, simplement diferent. Sembla que ells encara estiguin immersos en la guerra freda i el seu tarannà no deixarà mai de sorprendrem. És per això que avui us deixo amb uns quants anuncis (genials) d’una marca russa de fruits secs. Són anuncis fets amb animació i cada un ens presenta batalles èpiques interessants. Per començar us deixo una lluita animada entre Jackie Chan i Sauron. Després del salt trobareu tres anuncis més. Tots genials, per descomptat.
Curiosa vinyeta (que robo descaradament) en la què s’explica una història que, molt em temo, vaig viure. O sigui, jo no en vaig ser el protagonista, però si que em vaig veure afectat per un cas similar al parc aquàtic Aqua Diver de Roses. En certa manera el què em va passar podria ser la continuació d’aquesta vinyeta. Suposo que no fa falta que expliqui res més. Mireu, i vosaltres mateixos. Per cert, us heu trobat amb algun cas similar?
Si em permeteu avui vull criticar una mica. I es que hi ha coses que em rebenten de sobremanera. Com per exemple el feminisme. Abans de crucificar-me, però, agraïra que us llegíssiu les meves reflexions. No us demano que les compartiu, ni tant sols que les accepteu, només us demano que les respecteu perquè, sincerament, crec que ens estem passant una mica amb la puta igualtat de sexes. O no? Continue reading ‘El feminisme’
Comentaris