L’edat posa tothom al seu lloc i, encara que sembli mentida, amb els anys les coses es veuen diferents. A mi, per exemple, de petit m’agradava molt Bola de Drac o Arale. Fa pocs dies vaig voler fer un petit revival revisionant aquestes dues grans sèries i la meva sorpresa va ser majúscula al descobrir que el record que en tenia estava molt mitificat. Vaig intentar aguantar un capítol sencer, però no hi va haver manera. Em va costar entendre que l’edat m’havia jugat una mala passada i des d’aquí m’agradaria no recomanar a ningú el que vaig fer jo. Si teniu alguna cosa molt ben considerada no la toqueu, correu el risc de marxar molt desil·lusionats. De les desil·lusions, precisament, és del que us vull parlar avui.
Continue reading ‘Les tradicions’
Semblava que no arribaria mai, però crec que l’estiu, a l’espera del dia oficial, ja és aquí. I la pregunta obligada és: Calia? Tanta necessitat teníem de proclamar als quatre vents que el mal temps no marxaria mai? Era imprescindible llardar de fàstics l’hivern? Tanta necessitat teníem de calor? La resposta és simple i inqüestionable: No, no en teníem cap necessitat. M’explico…
Continue reading ‘Collons d’estiu’
S’ha demostrat, sobradament crec, que el tema de la independència catalana interessa ben poc a la resta del planeta. A Catalunya interessa, està clar. A Espanya fan la puta i la ramoneta fent veure que hi donen importància, però la veritat és que tant se’ls hi fot. I a la resta d’Europa, i món sencer, la cosa no és que no interessi, és que simplement es desconeix. I, en cas de que ho coneguin, crec que els hi porta bastant fluixa. Trist però cert. És per això que jo proposo un petit canvi del punt de vista al tema…
Continue reading ‘Problema català’
Els que em coneixen (que segons el facebook son 417 i només 37 segons el Twitter) ja saben de la meva depriment obsessió per la Wikipedia. No m’importa l’idioma, tot i que he de reconèixer que la visito més en castellà que en qualsevol altre idioma. No ho faig per cap preferència política, simplement perquè el meu domini de l’Anglès no és excel·lent i la famosa Viquipèdia està, de moment, molt poc complerta i acurada. Total, que em passo hores a la Wikipedia. Ahir, sense anar més lluny, se’m va donar per buscar el dia del meu aniversari feliç…
Continue reading ‘L’aniversari’
No sé què em passa últimament, però m’està entrant una obsessió malaltissa, diria que fins i tot perillosa, amb els viatges en general i els hotels en particular. Tot i no ser un gran viatjant he de reconèixer que és un tema que em fascina i captiva enormement. Tot i que, com a bon viatjant que no sóc, tinc un seguit de normes que mai, baix cap concepte, me les he saltat ni tinc la més mínima intenció de fer-ho.
Continue reading ‘Els Hotels’
He de reconèixer que jo era dels que no em creia tot aquest tema del canvi climàtic. Bé, més que no creure-me’l, creia que la solució no era culpa nostra. Després d’anys i anys de contaminació, d’empreses fotent el que els hi ha donat la gana, de nul reciclatge i zero consciència mediambiental, trobo molt injust que ens facin pagar tots els plats trencats a la nostra generació. Que si, també tenim part de culpa, però no tota collons!
Continue reading ‘El temps’
Els dissabtes que, com avui, són assolellats i amb una temperatura més que acceptable, m’agrada molt conduir. Una mica com aquells aplecs motoristes, no violents, que es troben els caps de setmana per fer llargues sortides en les que acaben dinant i sopant fora de casa. Jo no vaig amb moto bàsicament, perquè no en tinc, així que vaig amb el meu cotxe, les finestres baixades i amb la música a tota hóstia. M’encanta. No faig rutes kilomètriques, simplement condueixo fins que en tinc ganes i després torno. Normalment no acostumo a passar dels límits de les fronteres comarcals, tot i que algun dia pot ser que acabi a París, Moscú o Tumbuctú. De moment, però, aquest dia encara no ha arribat. Després del salt us deixo les cançons que he escoltat avui, a tota hòstia, mentre conduia. Com cada dissabte assolellat.
Continue reading ‘Conduint (u)’
No es que em molesti que les ciutats o pobles es modernitzin. Tot el contrari. De fet, Jo em considero una persona moderna, partidària de fotre foc a tot el que faci pudoreta a antic i sobretot un home pràctic. Molt pràctic. Per què dic això? Doncs per una simple raó, perquè també sóc molt gandul. Per exemple, prefereixo les autopistes abans que les carreteres, els metros abans que els busos, els cotxes abans que el metro, i l’avió abans que el tren. Si per aconseguir la comoditat ho hem de tirar tot a terra i començar-ho de nou, doncs endavant! Només demano unes petites consideracions.
Continue reading ‘Les obres’
Avui he decidit parlar d’un tema molt transcendental. És més, crec que d’aquí uns anys es parlarà del meu escrit i es farà estudiar a les escoles. Potser es traduirà a altres idiomes i tot. En fi, sempre he estat molt modest…
Continue reading ‘Discriminació lingüística’
Encara recordo aquella vegada que em vaig passar 4 setmanes recuperant-me a l’hospital quan era petit. Molt petit, de fet. No sabria dir-vos amb exactitud quina edat tenia, però deuria ser al voltant dels 5 o 6 anys.
Continue reading ‘L’accident’
Comentaris