Tonteries vàries i diverses.
Benvolgut Ministre d’Educació;
Em sap molt de greu, però no sé el seu nom. La veritat és que el ministeri d’educació el tinc bastant oblidat, i més des de que ja no estudio. Tot i això sento la irrefrenable necessitat d’adreçar-me a vostè per comentar-li un parell de temes que fa temps que em ballen pel cap. És probable que no sigui competència seva, de ser així agrairia molt que m’adrecés al ministeri o consellaria pertinent. Sense més preàmbuls em disposo a exposar-li els temes.
Eren les tres de la matinada quan, de sobte, vaig sentir com algú intentava obrir la porta de l’escala. Fent un recompte mental dels habitants del pis, vaig ser capaç de comptar-nos a tots. Efectivament, i tal com sospitava, algú, sense clau, intentava obrir, o forçar, la nostra porta.
Decidit i valent com sóc, vaig pensar que la millor idea era quedar-se al llit, fent veure que dormia profundament. Ben quiet i sense fer res mínimament sospitós. Però escoltant, completament atent, tot el que pogués sentir. A més a més, em donava tranquil·litat el saber que jo, previsor de mena, sempre tanco la porta amb pany i forrellat.
Continue reading ‘El robatori’
Avui us proposo una nova secció, si és que hi ha alguna secció constant i definida en el blog més molongui d’Internet, que consistirà en inventar-me cançons sense ritme.
Espero i desitjo que cada un de vosaltres hi posi el ritme que més l’hi agradi. Si a més a més algun dels meus lectors, molt intel·ligents tots, per cert, vol comprar-me els drets per tal de fer-me una cançó de veritat, estic disposat a escoltar ofertes. A poc a poc m’estic convertint en una espècie de negre de la música. A veure que us sembla.
Perquè sigui més fàcil posar-hi un ritme, més o menys universal, us diré de quin estil és la cançó (de quin artista podria ser) i vosaltres mateixos allibereu la vostra imaginació. Ja veureu que bé ens ho passarem
Continue reading ‘Cançons inventades 1′
Avui, en Pol, un bon amic meu, ja pot dir que és arquitecte. Des d’aquí el felicitem. Però el més important de la història no és el col·legiament d’en Pol. Sinó la celebració posterior. (que a hores d’ara encara no ha acabat. Per mi si, d’acord. Però uns quants valents segueixen al peu del canó*)
La idea era fer unes cervesetes, a mitja tarda, i cap a casona. Però jo sempre he estat un romancer. M’entretinc, parlo, em distrec (molt fàcilment a més a més) i perdo la noció del temps. Total, que al final m’he quedat a sopar. Com molt bé era de preveure…
Continue reading ‘L’Arquitecte’
M’agrada anar a contracorrent. Sempre m’ha agradat portar la contraria, posar-me a favor de les minories i defensar qualsevol cosa que la gent normal, i vulgar, veu com a inapropiada, cruel o dolenta. M’encanta ser l’únic que defensa una posició. Tot i que en el meu subconscient noto que el que realment m’entusiasma, més que portar la contraria, és sentir-me protagonista. Però d’això ja en parlarem un altre dia…
Així que som-hi! Si em permeteu, a continuació em posaré i defensaré, a capa i a espasa, temes pels quals sembla que hi ha consens i/o acord. I és que d’això en diuen democràcia, us agradi o no…
Continue reading ‘A contracorrent 1′
Comentaris